ELS NOSTRES REFRANYS
Avui, parlar de refrany sonà a antic, més aviat a peça de museu o a home de Cromanyó en el segle XXI.
Un refrany (acabat amb ny i no amb à o n, *refrà/*refran) és, segons diuen els diccionaris, una frase sentenciosa divulgada i qui és amic de dir refranys és un refranyer, així com també ho és aquella publicació que els recull i caldrà que deixem de costat paraules que no són nostre, com ara *refraner.
Els refranys recullen la saviesa d’un poble, dels refranys sempre es desprén una conclusió, un ensenyament o, dins i tot una norma de conducta. Amb els refranys s’ha parlat i es parla dels amics, dels parents, dels animals, de les feines, de l’amor i del desamor, de Déu, de la taula i dels costums, de l’oratge, de la salut: com guanyar-la, però també com perdre-la, del què fer i què no fer..., s’ha parlat i es parla de com érem, com som i qui sap si també com serem.
Si els oblidem o els castellanitzem, que és una altra manera d’oblidar-los, perdrem una part molt important del nostre tarannà com a valencians, perdrem les arrels que ens agafem a la terra.
REFRANYS COMENTATS: RECULL DE L’1 AL 10
01 De gat a gat no hi ha més que arpades.
(arpada= urpada, arrap, arrapada, manotada. Ex. El tigre li arrancà la cama d’una urpada)
La gent de mala condició es baralla entre ella.
02 Al fons del sac es troben les engrunes
(engrunes = molles, deixalles, residus, restes. Ex. Sembla un porc, després de dinar ha deixat el sòl ple d’engrunes)
Sempre queda alguna traça del que hi ha hagut abans. També tenim: On hi ha hagut, sempre queda. (El castellà diu: “Quien tuvo, retuvo”)
03 Faena d’ull, faena de cul
Les coses que no es fan científicament o professionalment no estan ben fetes. També tenim: Faena de dos, merda de gos. (El castellà diu: “A ojo de buen cubero”)
04 Qui cara veu, cara honra
Es diu com a salutació i lloança al conegut que hom troba pel carrer.
05 Qui té terra i no la veu, es fa pobre i no s’ho creu
Qui té obligacions i no les compleix no pot esperar benefici.
06 En abril, aigua al vi
Les pluges d’abril nodreixen les vinyes, que produiran molt de raïm i, per tant, se n’obtindrà molt de vi. També tenim: ( A l’abril, cada gota val per mil)
07 Per Nadal, el porc en sal
En aquesta època calia tirar mà de les reserves del rebost guardades en sal, en oli o assecades.
08 Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n’escapa una
En temps de fred i fosc, ningú vol eixir de casa
09 Qui vol el tronc, vol les rames
Qui aspira a molt, en realitat ho pretén tot. També tenim: (Qui té la gallina, té els pollastres)
10 A qui és burro, que l’albarden
(albardar = posar les albardes)
És una forma expeditiva de deixar per impossible alguna persona.
Altres expressions:
- eixa albarda per a un altre ase Expressió amb què s'indica que no es vol acceptar una faena massa pesada.
- meréixer una albarda Meréixer ser tractat com una bèstia de càrrega.
- no tindre geni per a dur albarda No ser dels que ho suporten tot.
- posar l'albarda (a algú) Abusar de la seua paciència.
- segons l'ase, l'albarda Disposar les coses segons la finalitat o la categoria d'aquell per a qui es fan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada