DUBTES LINGÜÍSTICS: MANDAT i MANAMENT

Estos dos substantius, a pesar de la seua ressemblança i del seu parentiu comú amb el verb MANAR, tenen significats ben diferents, i per tant no hem de confondre el seu ús.

MANDAT és el període, el termini, el lapse de temps que dura la capacitat de manar d’algú o de vigència d’alguna cosa.

Exemples:

·        El mandat electoral en algunes democràcies va de quatre a sis anys.

·        El mandat d‘este alcalde abraça quatre legislatures seguides.

·        El president de 1‘associació tindrà un mandat màxim de cinc anys consecutius.

MANAMENT, en canvi, és l’obligació, el deure o el precepte dictat, emés, resolt, ordenat o manat per alguna autoritat per a ser complit. en uns

Exemples:

·        Els manaments de la Llei de Déu estan molt bé quan es compleixen.

·        Els ajuntaments han de fer complir els seus propis manaments.

·        Un notificador ha dut este manament judicial.

DUBTES LINGÜÍSTICS CASELLA i BÚSTIA

Estes dos paraules signifiquen el mateix: caixeta rígida en la qual es deixen, guarden o depositen objectes, encara que cada una té una aplicació o un ús diferent. La CASELLA és oberta mentre que la BÚSTIA és tancada.

CASELLA, i el seu nom col·lectiu CASELLER, que és un compartiment generalment sense porta, s’utilitzen en Correus per a la classificació de correspondència i la distribució en apartats i en arts gràfiques sobretot, per a classificar els diferents cossos i tipus de lletra.

Com a curiositat, direm que el substantiu BÚSTIA prové de l’italià BUSTA, que significa ‘sobre’, terme que prové del llatí medieval BÚXIDA, que era una caixa feta de fusta de boix (BUXUS, en llatí clàssic).

La BÚSTIA serveix tant per a depositar correspondència com diners, si ens referim a l’almoiner o caixeta de les animes, com també es diu quan té esta finalitat concreta.

Exemples pràctics:

·        Hi ha tanta publictat dins les bústies que el carter ha de deixar les cartes en terra.

·        Els estancs solen tindre el tabac classificat en caselles.

·        Pren, Tonet, fica la monedeta en la bústia per a les animetes del purgatori.

·         M’agrada tindre els segells de correus classificats en una caixeta de caselles.

·        Perquè puga passar el document del teu ordinador al meu has de deixar-lo en la carpeta on diu "bústia".

·        No en totes les caselles del parxís es pot matar.

·        Que bé!, Correus acaba d’instal·lar una bústia just davant de casa.

DUBTES LINGÜÍSTICS CA

Una particularitat del valencià és el freqüent ús que fem de la contracció CA quan ens referim a la CASA, a la LLAR o lloc de residencia habitual d’algú pròxim, siga parent, amic, veí o conegut.

Exemple:

·        Per 1‘olor que fa en 1‘escala, hui dinen coca en ca Maria.

·        En ca Tonet tots són músics.

Esta partícula CA s’ajunta i forma una sola paraula amb els articles masculins, de manera que dóna les formes CAL i CALS.

Exemples:  

·        Quan vingues, passa per cal cosí Rafel, que té una cosa per a mi.

·        Demà dinarem en cal meu germà.

·        Quan arribes a cals tios telefona per saber que has arriba!

·        Este xiquet sempre està en cals amics.

·        Fes el favor de portar-te bé en cals iaios.

Estes formes populars poden ser reemplaçades usant directament la paraula sencera CASA, i podem dir indistintament:

·        Estaré en ca Teresa.

·        Estaré en casa Teresa.

·        Estaré en casa de Teresa.

La forma contreta CA, a més d’habitual, és correctíssima i d’ús obligatori sempre que parlem d’anar a consultar un professional de gualsevol ofici o art.

Exemples:

·        Me ‘n vaig a cal metge.

·        Hui he de dur el cotxe a cal mecànic.

·        Pentina‘t i anirem a cal fotògraf

·        De segur que véns de cal barber, tan repela!.

La partícula i l’artic1e femení no fan lliga i per tant s’escriuen separats. Vegem-ho:

·        Vés a ca la modista i que et done unes mostres.

·        No és igual anar amb xiques que anar a ca les xiques.

Recapitulem: CA és una forma popular, familiar i optativa quan parlem de persones, mentre que és correctíssima i obligatòria quan parlem de professionals.

DUBTES LINGÜÍSTICS ELS MODISMES O MANERES DE DIR

Un element popular que confereix a la llengua una enorme riquesa de matisos i expressivitat són els modismes o maneres de dir. Són expressions que naixen de la inventiva dels parlants i que per la seua iconicitat o el seu humor acaben difonent-se i assumint-se per la generalitat dels parlants. A vegades són més gràfics que una imatge, però cal anar amb compte amb ells, ja que igual que hi donen gràcia a la parla i a l’escriptura també poden conferir-los vulgaritat.

Dos exemples per a il·lustrar-ho: Anar com cagalló per séquia o Anar de cul.

És qüestió de cada parlant saber elegir-les i utilitzar-les en el context adequat i amb discreció. Clar que una conversa plena de modismes pot resultar divertida. Per exemple:

- Toni està fotut i arrimat al marge.

- És més burro que Tacó.

- Com li agrada empinar el colze ...

- Ah, i mama de la bóta del racó.

S’ha de dir que per la raó mateix de ser generats constantment pels parlants (d’una època, d’una o una altra zona), molts modismes presenten diverses versions, i alguns, pel fet d’al·ludir a algun personatge o anècdota local o circumstància pretèrita, no són fàcilment interpretables per parlants d’altres llocs.

Per exemple:

Pareixes el tio Pantorrilles o N’has fet una del tio Caram no són intel·ligibles si u no és del poble del tio respectiu. Però M’he quedat com Fava (que pitjor està que estava) o Fer xarlotades són expressions que han transcendit i són conegudes per molta gent.

Es pot recórrer a reculls de modismes i expressions publicats per a ampliar coneixements, on trobarem els més generalment coneguts, com ara Estar fet un quatre, Estar baldat o Estar mort a canyades, No fer-se o No parlar-se, Tindre el cap clar, però no tots els que hi ha, que en són moltíssims, ja que cada poble té els seus propis o les seues variants, com ara Fer salat o Salar (faltar a una obligació conscientment: a l’escola, al treball. .. ), Trencar palles o Trencar palletes, etcètera.

Val a dir que els millors mestres sempre seran els parlants majors dels nostres pobles, que els usen d’una manera natural i inconscient. Només cal estar atents a la conversa per anar pescant-los en el seu context precís.

RESUMINT: Així com els llenguatges jurídic, administratiu, científic... tenen expressions que hi donen precisió i solemnitat, com ara

sine die = sense dia previst,

in dublo pro reo = davant del duble, favorable al reu, la llengua corrent –inclús en la seua faceta literària– té en els modismes expressivitat, matís, gràcia i espontaneïtat. És la llengua viva en la seua més genuïna manifestació.

DUBTES LINGÜÍSTICS MEDI, MIG, MITJÁ, MITJANA, MITGER, MITJANCER

El MEDI, substantiu, significa l’ENTORN, l’AMBIENT o la RODALLA. Apliquem esta paraula en exemples aclaridors del seu significat i ús:

·        Les cèl·lules mare es crien en un MEDI líquid.

·        Convé preservar el MEDI ambient per a la humanitat futura.

·        Els animals no poden ser feliços en MEDIS artificials.

·        L‘espai exterior és un MEDI hostil per als sers vius.

El MIG, també substantiu, és el CENTRE, mentre que MIG, com a adverbi de quantitat, sense article, significa la MEITAT o MITJANAMENT, A MITGES. Comprovem-ho:

·        Salomon va pretendre partir pel mig el fill de dos mares.

·        Al mig de les carreteres hi sol ha ver una ratlla blanca divisòria.

·        El carrer del Mig es diu així perquè està entre el carrer de Dalt i el de Baix.

·        ¿I tu" com veus la botella, mig plena o mig buida?

·        Quin espectacle!: va arribar a la cerimònia mig borratxo.

·        No em digues res ara, que estic encara mig dormint.

Un MITJÀ., substantiu, és un SUPORT, un CAMÍ, una VIA o un PROCEDIMENT, un INSTRUMENT, una MANERA, etc. per a l’aconseguiment d’un fi o objectiu.

Per exemple:

·        Hi ha MITJANS de transport aeris, aquàtics, terrestres, MITJANS de comunicació audiovisuals, escrits, orals ...

·        No hi ha MITJÀ ni manera de fer que pague els seus deutes.

·        Per MITJÀ de consells i suggeriments s‘aconsegueixen ben poques coses.

La MITJANA, substantiu, és un terme estadístic que significa la quantitat o el número que més abunda, la més repetida, en una sèrie d’elements.

Per exemple:

·        Quan jo feia la mili, 1‘estatura mitjana estava en 1 metre i 68 centímetres.

·        En 1‘internat, la gent es dutxa de mitjana cada dia i mig.

·        La longevitat MITJANA està en 78 anys en els països més rics i en 55 en els països més pobres.

MITGER o MITGERA, adjectiu, designa l‘element no humà que està o existeix entre dos altres elements.

Per exemple:

·        Entre ma casa i el seu corral hi ha una paret MITGERA de pedra.

·        Toni, el marge que tenim MITGER s‘ha desplomat, quan tu digues el reparem.

Un MITJANCER o una MITJANCERA, nom substantiu, es refereix a la persona que fa d’intermediària, és a dir, que intervé, intercedeix o MEDIA entre dos altres persones o entitats, en uns casos per interés econòmic, com a INTERMEDIARI, i en casos de desavinences o baralles com a MEDIADOR.  

·        El comprador i el venedor van poder tancar el tracte per MEDIACIÓ del MITJANCER.

·        El MITJANCER tot és dir-me que té aparaulada la venda de 1‘apartament, però encara no m‘ha donat ni un xavo de compromís.

·        El Síndic de Greuges és MITJANCER entre 1‘administrat i 1‘Administració.

·        El Papa i el president de les Nacions Unides han intentat fer de MITJANCERS en conflictes armats.

DUBTES LINGÜÍSTICS LLAPIS i LLAPISSERA

Algunes vegades s’arriben a confondre estos dos noms comuns per la seua similitud, encara que es tracta de dos objectes complementaris però ben diferents.

Direm que l’instrument que escriu és el LLAPIS, mentre que la LLAPISSERA era una peca metàl·lica cilíndrica que, a manera de funda, s’utilitzava per a allargar la vida útil del LLAPIS i aprofitar-lo fins al trosset més menut, ja que esta prolongació feia possible sostindre’l entre els dits.

Exemples:

·        Jo he vist escriure amb LLAPISSERA amb un trosset de LLAPIS d‘un centímetre.

·        Quan el iaio anava a escola, els xiquets li amagàvem la LLAPISSERA al mestre per a veure’l escriure patint!.

RESUMINT: La LLAPISSERA, hui en dia, és una peça de museu’:"

DUBTES LINGÜÍSTICS FURGÓ o FURGONETA

Igual que de la paraula CAMIÓ tenim CAMIONETA, que és un camió menut, de FURGÓ (o vagó de carrega), tenim FURGONETA, que també és un vehicle per a carrega i més menut que el furgó.

Últimament se sent dir la paraula " FURGONA ", que es queda a mig camí entre una denominació i l’altra. Direm que és absolutament incorrecta, encara que siga una paraula més o menys coneguda, la qual no figura en cap diccionari ni vocabulari.

Com les paraules que hem vist, n’hi ha algunes més, una en femení, l’altra en masculí, que signifiquen objectes o coses molt similars, i és en el canvi de gènere on es marca la diferència, normalment de volum, grandària o dimensions.

Al contrari dels dos exemples que hem mencionat, com a norma general, la paraula femenina denota major grandària que la masculina, i prova d’això la tenim en les paraules següents:

ü La PLANA és més extensa que el PLA (per exemple, la plana de Castelló)

ü La PLATA (també dita platera i font) és més gran que el PLAT.

ü La VALL (depressió entre muntanyes) és més ampla que el VALL (també anomenat rasa o excavació)

ü La LLUM ocupa més espai que el LLUM que la produeix.

REPETIM: Generalment, el terme FEMENÍ denota més GRANDÁRIA que el terme masculí.

LÈXIC DEL TENIS

Busqueu 15 paraules relacionades amb el TENIS

P

U

D

O

K

A

A

N

C

L

L

S

E

T

P

A

C

O

L

P

E

J

A

R

I

U

A

T

A

A

T

C

T

A

T

S

O

D

I

N

N

A

S

U

T

I

F

A

J

A

M

Q

U

G

I

A

E

U

L

I

N

A

L

U

D

A

O

L

P

A

T

I

B

S

I

S

L

S

T

P

I

N

E

D

O

E

P

O

R

E

A

T

E

G

B

X

R

U

L

C

U

E

L

C

V

T

A

T

E

A

A

B

I

L

A

Q

E

G

R

R

S

I

E

H

R

D

P

S

D

A

A

O

B

I

E

I

E

L

E

N

A

D

A

R

E

R

E

V

E

S

N

A

C

Q

G

A

U

O

X

D

S

U

E

P

A

E

L

N

E

S

T

F

A

Q

U

E

T

A

X

F

T

G

L

F

C

S

I

D

E

J

A

N

R

R

A

I

P

I

L

O

T

A

L

L

E

R

A

S

D

G

A

M

O

I

G

U

A

L

S

O

X

C

D

A

A