Un element popular que confereix a la llengua una enorme riquesa de matisos i expressivitat són els modismes o maneres de dir. Són expressions que naixen de la inventiva dels parlants i que per la seua iconicitat o el seu humor acaben difonent-se i assumint-se per la generalitat dels parlants. A vegades són més gràfics que una imatge, però cal anar amb compte amb ells, ja que igual que hi donen gràcia a la parla i a l’escriptura també poden conferir-los vulgaritat.
Dos exemples per a il·lustrar-ho: Anar com cagalló per séquia o Anar de cul.
És qüestió de cada parlant saber elegir-les i utilitzar-les en el context adequat i amb discreció. Clar que una conversa plena de modismes pot resultar divertida. Per exemple:
- Toni està fotut i arrimat al marge.
- És més burro que Tacó.
- Com li agrada empinar el colze ...
- Ah, i mama de la bóta del racó.
S’ha de dir que per la raó mateix de ser generats constantment pels parlants (d’una època, d’una o una altra zona), molts modismes presenten diverses versions, i alguns, pel fet d’al·ludir a algun personatge o anècdota local o circumstància pretèrita, no són fàcilment interpretables per parlants d’altres llocs.
Per exemple:
Pareixes el tio Pantorrilles o N’has fet una del tio Caram no són intel·ligibles si u no és del poble del tio respectiu. Però M’he quedat com Fava (que pitjor està que estava) o Fer xarlotades són expressions que han transcendit i són conegudes per molta gent.
Es pot recórrer a reculls de modismes i expressions publicats per a ampliar coneixements, on trobarem els més generalment coneguts, com ara Estar fet un quatre, Estar baldat o Estar mort a canyades, No fer-se o No parlar-se, Tindre el cap clar, però no tots els que hi ha, que en són moltíssims, ja que cada poble té els seus propis o les seues variants, com ara Fer salat o Salar (faltar a una obligació conscientment: a l’escola, al treball. .. ), Trencar palles o Trencar palletes, etcètera.
Val a dir que els millors mestres sempre seran els parlants majors dels nostres pobles, que els usen d’una manera natural i inconscient. Només cal estar atents a la conversa per anar pescant-los en el seu context precís.
RESUMINT: Així com els llenguatges jurídic, administratiu, científic... tenen expressions que hi donen precisió i solemnitat, com ara
sine die = sense dia previst,
in dublo pro reo = davant del duble, favorable al reu, la llengua corrent –inclús en la seua faceta literària– té en els modismes expressivitat, matís, gràcia i espontaneïtat. És la llengua viva en la seua més genuïna manifestació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada