Una particularitat del valencià és el freqüent ús que fem de la contracció CA quan ens referim a la CASA, a la LLAR o lloc de residencia habitual d’algú pròxim, siga parent, amic, veí o conegut.
Exemple:
· Per 1‘olor que fa en 1‘escala, hui dinen coca en ca Maria.
· En ca Tonet tots són músics.
Esta partícula CA s’ajunta i forma una sola paraula amb els articles masculins, de manera que dóna les formes CAL i CALS.
Exemples:
· Quan vingues, passa per cal cosí Rafel, que té una cosa per a mi.
· Demà dinarem en cal meu germà.
· Quan arribes a cals tios telefona per saber que has arriba!
· Este xiquet sempre està en cals amics.
· Fes el favor de portar-te bé en cals iaios.
Estes formes populars poden ser reemplaçades usant directament la paraula sencera CASA, i podem dir indistintament:
· Estaré en ca Teresa.
· Estaré en casa Teresa.
· Estaré en casa de Teresa.
La forma contreta CA, a més d’habitual, és correctíssima i d’ús obligatori sempre que parlem d’anar a consultar un professional de gualsevol ofici o art.
Exemples:
· Me ‘n vaig a cal metge.
· Hui he de dur el cotxe a cal mecànic.
· Pentina‘t i anirem a cal fotògraf
· De segur que véns de cal barber, tan repela!.
La partícula i l’artic1e femení no fan lliga i per tant s’escriuen separats. Vegem-ho:
· Vés a ca la modista i que et done unes mostres.
· No és igual anar amb xiques que anar a ca les xiques.
Recapitulem: CA és una forma popular, familiar i optativa quan parlem de persones, mentre que és correctíssima i obligatòria quan parlem de professionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada