SINTAXI

| View | Upload your own

DUBTES LINGÜÍSTICS ÍNTEGRE I INTEGRAL

Estos dos adjectius, que són germans però no bessons, tenen significats distints i, per tant, han de tindre usos diferents.

Anem per parts: ÍNTEGRE es refereix a qualitats morals de les persones, i sinònims d’ÍNTEGRE són, per exemple: HONRAT, HONEST, SINCER o SENCER; mentre que INTEGRAL significa COMPLET o TOTAL, i no sol usar-se referit a persones.

Exemples:

·        El pa integral és fet de farina i de sègol.

·        Les persones íntegres difícilment es fan riques.

·        El pressupost de les obres integrals totalitza 18.000 euros.

·        Eixe polític no durarà en el càrrec perquè és molt íntegre.

·        L’import integral de 1’edició s’ha pagat per transferència.

·        Qui és íntegre no pot tancar els ulls a moltes coses.

DUBTES LINGÜÍSTICS ELS REFRANYS

Els refranys són característics de les llengües llatines, i en concret en valencià en tenim una caterva, un fum, els quals formen part del llenguatge familiar i són una manera molt expressiva i il·lustrativa d’expressar una filosofia més o menys generalment compartida.

Podem mencionar uns exemples que expressen veritats universals  o interpretacions personals més o menys compartides, com també preceptes o consells, com ara:

·        A la taula i al llit, al primer crit.

·        Qui té un burro i el ven, ell s‘entén.

·        Tots els cànters nous fan l’aigua fresca.

·        Qui va amb un coix, a l‘any, coix i mig.

·        Qui no vulga pols que no vaja a l‘era.

Els refranys solen expressar, generalment en ben poques paraules, un concepte, una idea, un pensament, una conclusió o una sentència. I en moltes ocasions recorren a la rima per a fer-se fàcilment recordables.

Exemples:

·        Tal faràs, tal trobaràs.

·        A la vora del riu no faces niu.

·        Gos que no conegues, no li toques les orelles.

·        Qui canta en la taula i menja en el llit no té l‘enteniment complit.

Els refranys són una part considerable i ben típica del nostre patrimoni lingüístic i cultural que no hauríem de permetre que caiguera en desús, ja que confereixen riquesa i expressivitat a la parla i, pel fet d’estar arrelats en la tradició, contenen moltes paraules patrimonials, antigues o caigudes en desús, que continuen vives en la parla gràcies a ells.

Vocables referits als èquids:

·        Alaba‘t ruc, que a la fira et duc.

·        Arrancada de cavall, parada de somera.

·        No s‘ha fet la mel per a la boca de l‘ase.

·        Mentre hi haurà burros es faran albardes.

Direm, per a qui tinga curiositat pel tema, que de refranyers n’hi ha moltíssims publicats.

DUBTES LINGÜÍSTICS UNA DOBLE TERMINOLOGIA

En alguns casos, les llengües presenten dos vocables que designen una mateixa cosa, l’un d’origen culte i l’altre d’origen popular. Dit d’una altra manera, un terme és el resultat de l’evolució de la llengua al llarg de dos mil·lennis des del llatí, mentre que l’altre va ser originat artificialment durant els segles XVII i XVIII en base al llatí o al grec clàssics. Este fenomen de "reinvenció" o composició de nova terminologia a base de combinar antigues paraules va afectar en el seu moment a totes les llengües com ara mateix ho fan els termes en anglés.

D’esta manera, des del segle en què floreixen les ciències amb estes es genera moltíssima nomenclatura de medicina, botànica, zoologia, filosofia, arts, etc. i conviuen algunes dobles denominacions, unes més conegudes que altres, però totes correctíssimes, com ara, i respectivament:

TERME CULTE	TERME POPULAR
el maxil·lar	la maixella
la templa	el pols
el llombrígol	el melic
el canell	el garró o garrell
la mamil·la	el mugró
l’artell	l’articulació
el forment	el blat
el rent	la llevadura o el llevat
el servici	el servei
la mesura	la mida
el calendari	l’almanac
el foli	el full
el porc senglar	el javalí
el musclo	La clòtxina
el terratrèmol	el terremot

RESUMINT: La riquesa d’una llengua la constitueixen tots els seus elements lèxics, bé siguen resultants de la seua evolució natural o bé aportacions més modernes de científics i tècnics, i són el temps i els usuaris els que determinen preferències o acaben conferint matisos a cada terme.

DUBTES LINGÜÍSTICS TRÀFIC i TRÀFEC

El substantiu TRÀFEC significa "anades i vingudes de gent", vaivé de persones, que en certa mesura s’aproxima al sentit de TRÀNSIT, però generalitzat. Correspon al verb TRAFEGAR, que té el sentit de BREGAR, de TREBALLAR, de DEDICAR-SE a alguna o algunes activitats sense descans, normalment amb desplaçaments constants.

Per exemple, podem dir que:

·        Al voltant de les mascletades es congrega un BOLLIDOR, un FORMIGUER, un TRÀFEC de gent.

·        El mercat sempre genera TRÀFEC dins i fora de l‘edifici.

·        Si vas al supermercat a l‘hora de dinar t‘evitaràs el TRÀFEC habitual de qualsevol altra hora del dia.

·        En els grans ports i estacions el TRÀFEC mareja.

·        Si passes per la fusteria voràs que el fuster sempre està TRAFEGANT pel taller.

·        La històrica Fira de Xàtiva és un bollidor, un formiguer de gent que TRAFEGA .. uns miren, uns altres compren, d‘altres venen i tots es desplacen en una marea humana.

·        En alguns casos de TRÀFEC multitudinari, com ara manifestacions o processons, el TRÀNSIT es paralitza.

El concepte de TRÀFEC també es pot expressar amb els seus sinònims TRÀNGOL o TUACTE.

La paraula TUACTE té el sentit de TRÀFEC accelerat, quasi de desordre momentani, de GUIRIGALL.

Exemples:

·        El servei d’urgències de 1‘hospital va rebre sis accidentats alhora, i el TUACTE va ser tal que fins els visitants ajudaven.

·        Algú es va colar i en dos segons es va armar un TUACTE de mil dimonis. Ah, i el guirigall va acabar amb ferits.

·        Els presos amotinats van armar un BOLLIT tal que en el TUACTE van resultar ferits sis interns i catorze guàrdies.

·        Morint-se mon pare, m‘avisen que al meu germà 1‘han ingressat d’urgència; a tot açò tinc obrers en casa, la meua dona està de viatge per 1‘estranger i els xiquets tenen escola. No veges quin TUACTE.

RECORDEM: TRÀFIC significa TRACT A o COMERÇ IL·LEGAL.

En canvi, TRÀFEC o TRÀNGOL signifiquen vaivé de persones.

DUBTES LINGÜÍSTICS EMETRE i ESTENDRE

Quantíssimes vegades, per similitud amb el castellà, confonem estos dos termes tant en la llengua oral com en l’escrita, cosa que seria tolerable si no fóra perquè en llenguatge administratiu, jurídic i científic en general és on estos verbs s‘utilitzen en el seu sentit més pur i és, per tant, incorrecte, usar l’un per l’altre.

Pensem que EMETRE és sinonim d’ENCUNYAR, moneda per exemple.

Pensem que la Borsa EMET valors i bons.

En estos sentits podríem dir que equival a PUBLICAR o POSAR alguna cosa EN CIRCULACIÓ O A DISPOSICIÓ DEL PÚBLIC.

Pensem que els cossos celestes EMETEN, és a dir, IRRADIEN radiacions o partícules còsmiques.

Un altre sentit, similar però diferent, té el verb ESTENDRE, que a més de significar DESPLEGAR la roba humida perquè s’asseque, vol dir REDACTAR un document oficial.

De manera que s’ESTENEN certificats, titulacions, informes, multes, actes de reunions, escriptures de propietat, etcètera.

RESUMINT: EMETRE és "POSAR EN CIRCULACIÓ", mentre que ESTENDRE és "REDACTAR UN DOCUMENT"

DUBTES LINGÜÍSTICS ESCOLTAR, SENTIR i OIR

Els tres verbs es refereixen a la percepció auditiva, però cada un presenta un matís propi i, per tant, tenen usos diferents en contextos diferents.

A diferencia del castellà, els verbs ESCOLTAR i SENTIR no es poden substituir mútuament. La diferencia entre ells radica en el fet que en la percepció sonora intervinga o no intervinga la voluntat.

Quan usem ESCOLTAR estem denotant que l’acció es fa amb un cert grau d’atenció, mentre que quan usem SENTIR ho fem generalment per a indicar que l’acció s’ha produït inconscientment, sense intenció d’escoltar.

Exemples:

·        Conta-m‘ho tot, que t‘escolte atentament.

·        Fes que escolte el cas una comissió de juristes.

·        El xiquet escoltava la conversa des de darrere la porta.

·        Escolta‘m bé, que no t ‘ho tornaré a dir.

·        Calla ara, que estic escoltant ‘La Traviata ‘.

·        Esmorzant en les ruïnes del castell vam sentir el toc de campanes del poblet.

·        Com que era sorda no va sentir el xiulet del tren que venia.

·        ¿No sents un soroll estrany en 1 ‘ordinador?

Vegem ara els dos verbs combinats:

·        Qui no sent és sord, i qui no escolta és autista.

·        Mire, no estava escoltant, però no he pogut evitar sentir la seua conversa.

·        No és que no em sentira, és que no em volia escoltar.

El verb OIR, que també significa ‘ESCOLTAR atentament’, s’utilitza hui en dia en casos molt concrets, i pràcticament només en l’expressió ‘OIR missa’ i en les interpel·lacions: M’has oït!? / Que no m‘has oït!?

Per exemple, en:

·        No entres ara, que la gent esta oint missa.

·        No et tornes a furgar el nas, ¿ m‘has oït?

RESUMINT: OIR i ESCOLTAR es fan voluntàriament; en canvi, SENTIR es fa involuntàriament.