DUBTES LINGÜÍSTICS ELS REFRANYS

Els refranys són característics de les llengües llatines, i en concret en valencià en tenim una caterva, un fum, els quals formen part del llenguatge familiar i són una manera molt expressiva i il·lustrativa d’expressar una filosofia més o menys generalment compartida.

Podem mencionar uns exemples que expressen veritats universals  o interpretacions personals més o menys compartides, com també preceptes o consells, com ara:

·        A la taula i al llit, al primer crit.

·        Qui té un burro i el ven, ell s‘entén.

·        Tots els cànters nous fan l’aigua fresca.

·        Qui va amb un coix, a l‘any, coix i mig.

·        Qui no vulga pols que no vaja a l‘era.

Els refranys solen expressar, generalment en ben poques paraules, un concepte, una idea, un pensament, una conclusió o una sentència. I en moltes ocasions recorren a la rima per a fer-se fàcilment recordables.

Exemples:

·        Tal faràs, tal trobaràs.

·        A la vora del riu no faces niu.

·        Gos que no conegues, no li toques les orelles.

·        Qui canta en la taula i menja en el llit no té l‘enteniment complit.

Els refranys són una part considerable i ben típica del nostre patrimoni lingüístic i cultural que no hauríem de permetre que caiguera en desús, ja que confereixen riquesa i expressivitat a la parla i, pel fet d’estar arrelats en la tradició, contenen moltes paraules patrimonials, antigues o caigudes en desús, que continuen vives en la parla gràcies a ells.

Vocables referits als èquids:

·        Alaba‘t ruc, que a la fira et duc.

·        Arrancada de cavall, parada de somera.

·        No s‘ha fet la mel per a la boca de l‘ase.

·        Mentre hi haurà burros es faran albardes.

Direm, per a qui tinga curiositat pel tema, que de refranyers n’hi ha moltíssims publicats.