REFRANYS COMENTATS: RECULL DEL 21 AL 30

21 Cavall vell no aprén trot nou

         Les coses s’aprenen de jove perquè de vell costen moltíssim o resulten impossibles.   

22 Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets

         Les faenes dures confiades a xiquets o animals joves solen donar mal resultat. (El castellà diu: “El arado, rabudo, y el arador, barbudo”)

23 El pelegrí, primer sense el bordó que sense la bóta del vi

         (bordó = gaiata, pal, bastó)

         Al caminant li és més necessària l’energia del vi que l’ajuda del bastó.

24 Abans el mar per veí que senyor mesquí

         (mesquí =àvar, ronyós, jueu, ganyà, miserable, del puny estret).

         Un mal amo o patró pot perjudicar-nos més que si estem completament sols.

         També tenim: Més val sol que mal acompanyat!

25 A qui no té faena, Déu li’n dóna

         Es diu irònicament com a lament quan s’està carregat de feina o preocupacions i li’n sobrevé alguna altra d’afegida.

26 De tal senyor tal servidor

         Segons siga la personalitat de l’amo, de l’ascendent...serà el comportament dels servidors, empleats...

         També tenim: De tal pare tal fill. Tant com canta el rector, respon l’escolà. A tal senyor, tal honor. El fill de la gata, la rata mata.

27 A qualsevol li sap mal que li canten les quaranta

         Cantar les quaranta que és la màxima puntuació en un joc de cartes, significa dir les veritats sense pèls en la llengua, cosa que a ningú li agrada sentir. Com: Dient les veritats es perden les amistats

També tenim: Ningun geperut es coneix la gepa.

28 La son no espera llit, ni la talent companyia.

         ( la talent= la gana, la fam, l’apetit).

         Hi ha necessitats corporals que s’han de satisfer en qualsevol condició.

         També tenim: A la taula i al llit, al primer crit

29 Aprenent de tot, mestre de res

         Qui pretén saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les energies i no pot aprofundir en res en concret.

         (El castellà diu: “Aprendiz de todo, maestro de nada. Quien mucho abarca, poco aprieta”)

30 Després de la gelada pot vindre una nevada

         Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles.

DUBTES LINGÜÍSTICS: GRATIS, DE FRANC, DEBADES I ENDEBADES

Per a denotar que una cosa o acció no costa diners, que no és ven, podem dir que és GRATIS, DE FRANC o FRANC DE (escrit separat), o DEBADES (escrit junt), i inclús ENDEBADES (també escrit tot junt).

Exemples:

·        Debades, cap frare pega barretades.

·        Hem pogut aconseguir tres entrades gratis per a la funció d’esta nit.

Hi ha al tres termes i expressions que denoten la gratuïtat d’una cosa, com ara: PAGA T o FRANC DE.

Exemples:

·        Féu 1‘enviament a ports pagats.

·        No et compres el medicament, que ara te‘n donaré unes mostres gratuïtes.

·        M’han obsequiat estes botelles de vi que he rebut franques de ports, de manera que tot m‘ha resultat absolutament de franc.

Però, per a indicar que un esforç;, un treball o una actuació no té el resultat que s’espera, per a expressar que s’ha fet inútilment, en va, infructuosament, diem que és o s’ha fet DEBADES o ENDEBADES (escrit tot junt).

Exemples:

·        Quan el van poder rescatar van intentar reanimar-lo, però 1‘esforç va ser debades perquè ja havia mort.

·        Si el text que has escrit en 1‘ordinador no el graves al final, hauràs fet tota la faena endebades.

Remarquem que estes formes, DEBADES i ENDEBADES, signifiquen "esforç; inútil", o, dit més gràficament: ‘tirar pedres a la lluna’ o ‘treballar per al dimoni’.

DUBTES LINGÜÍSTICS: CÀMERA i CAMBRA

Els termes CÀMERA i CAMBRA, que moltes voltes es confonen en el llenguatge quotidià perquè simplement els diem en castellà, tenen dos significats diferents.

CÀMERA designa tot aparell gravador o registrador d’imatges, ja siga de cinema, de vídeo o de qualsevol altra tècnica.

Exemples:

·        Moltes vegades, al tècnic de filmació se l‘anomena "el càmera", a imitació de  l‘anglés "cameraman" .

·        Per al reportatge fotogràfic agafarem totes les càmeres disponibles.

·        Vols vore 1’(I meua nova càmera digital?

En canvi, CAMBRA designa qualsevol espai habitualment tancat, hermètic o fosc

Exemples:

·        Esta estufa té un cendrer extraïble per davall la cambra de combustió.

·        La part alta de les cases de poble es diu andana o cambra.

·        El receptacle o habitacle que conté els motors  d‘una embarcació s‘anomena cambra de màquines.

·        Per a ambientar el soterrar han llogat una orquestra de cambra.

·        Les proves de molts experiments es fan dins de cambres de pressió.

·        Els pneumàtics antics tenien una cambra inflable dins de la coberta.

·        Els dormitoris d‘algunes antigues cases grans estaven formats per una cambra i una recambra.

·        Quan els bussos tornen a 1‘ambient han de passar un temps dins d’una cambra de descompressió.

·        Mira, Tonet, si no et portes bé et tancaré en la cambra dels ratolins.

Una paraula derivada de CAMBRA és CAMBRER, que originàriament significava "criat, servidor o sirvent que atenia als amos en la intimitat de la cambra o dormitori".

VALENCIÀ ELEMENTAL ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ 01

Ordene i situe les paraules següents dins del text fins a completar-lo.

hipòtesi, espècies, animalons, lliçó, de debò, esfereïdores, rèptils, cataclisme, emparentats, qualificació.

         Fins fa ben poc, els dinosaures (del grec deinos ‘terrible’ i sauros‘fardatxo’) eren classificats com a..................., però ara es creu que tenien la sang calenta i que devien estar .................. amb les aus.

         Entre els dinosaures hi havia milers d’.................. diferents i, per cert, no tots eren bèsties enormes, n’hi havia també de menuts, de la grandària d’un gos. Però els grans ho eren................... Són els animals més grans que hi ha hagut: fins a 30 metres de llargada en alguns casos.

         La .................. de «saures terribles» sembla no adequar-se a la realitat. És cert que hi hagué dinosaures carnívors com el Tyrannosaurus rex (amb unes mandíbules.................. ), però molts dinosaures eren inofensius.

         Tots ells es van extingir cap a la fi del període cretaci (fa uns 60 milions d’anys) i potser l’extinció es va produir a causa d’un canvi climàtic que va dur a una època de temperatures molt baixes.

         La ..................de l’impacte d’un meteorit té els seus defensors, ja que la col·lisió podria haver produït una capa de pols que, instal·lada a l’atmosfera, hauria impedit el pas dels raigs del sol i, com a conseqüència, hauria provocat un hivern extrem i prolongat.

         No tot s’hi va perdre: d’aquell .................. climàtic van sorgir uns
.................. molt més adaptats al medi: els mamífers. Però, hem d’aprendre la .................. i anar amb compte amb els canvis climàtics.

VALENCIÀ ELEMENTAL ACTIVITATS DE LÈXIC 01

1.     Indique el significat de cada frase feta. Pose el número de cada frase de la columna de l’esquerra en el buit corresponent de la columna de la dreta.

exemple:
1.	Trencar-se de riure	[ 1 ]	Riure molt
2.	Fer una volta	[   ]	En veu baixa
3.	A cau d’orella	[   ]	A manta
4.	A mansalva	[   ]	Atrevir-se
5.	Tindre barra	[   ]	Passejar
6.	Agafar una mona	[   ]	Embriagar-se

 02.   Escriga la paraula corresponent en cada frase, tenint en compte la definició.

exemple:

·   Cada matí prenc per a desdejunar-me una   tassa   (recipient xicotet de porcellana, vidre, etc., que té ansa) de café.

·   Encara recorde aquell viatge a Mallorca... Ens van perdre tot l’..................  (conjunt de maletes i altres objectes que es porten en els viatges) a l’aeroport.

·   Li vaig oferir la .................. (part de la cara que va des dels ulls i les temples fins a la barba) i em va besar.

·   El xiquet s’arrossega pel  .................. (superfície de la terra considerada com a suport sobre el qual s’assenten les coses o sobre el qual es mouen els sers vius) de l’habitació cada vegada que juga.

·   La meua iaia feia uns .................. (calcetins molt curts fets de punt o de teixit de llana filada grosserament i que s’utilitzen per a defendre el peu contra el fred) que eren molt calentets.

·   És un pastís fet amb farina, ous batuts, sucre i .................. (producte gras, sòlid i homogeni, obtingut mecànicament en batre i amassar la llet o la seua crema). 

03.   Indique el significat de cada paraula. Pose el número de cada paraula de la columna de l’esquerra en el buit corresponent de la columna de la dreta.

exemple:
1.	Celobert	[ 1 ]	Desllunat
2.	Brillar	[   ]	Impacte
3.	Colp	[   ]	Perfil
4.	Traç	[   ]	Recompensa
5.	Guardó	[   ]	Vinent
6.	Pròxim	[   ]	Lluir

04.   Canvie les paraules escrites en negreta per altres formes sinònimes.

exemple:

·   Han fet una casa.

Han construït una casa.

·   S’ha comprat un pis molt gran.

·   És un tema del qual no vull parlar.

·   Els industrials havien fet més de mil productes diferents.

·   Manel té l’obsessió de menjar-se les ungles.

·   Joan ha trobat la solució. Quina xamba!