DUBTES LINGÜÍSTICS UNA DOBLE TERMINOLOGIA

En alguns casos, les llengües presenten dos vocables que designen una mateixa cosa, l’un d’origen culte i l’altre d’origen popular. Dit d’una altra manera, un terme és el resultat de l’evolució de la llengua al llarg de dos mil·lennis des del llatí, mentre que l’altre va ser originat artificialment durant els segles XVII i XVIII en base al llatí o al grec clàssics. Este fenomen de "reinvenció" o composició de nova terminologia a base de combinar antigues paraules va afectar en el seu moment a totes les llengües com ara mateix ho fan els termes en anglés.

D’esta manera, des del segle en què floreixen les ciències amb estes es genera moltíssima nomenclatura de medicina, botànica, zoologia, filosofia, arts, etc. i conviuen algunes dobles denominacions, unes més conegudes que altres, però totes correctíssimes, com ara, i respectivament:

TERME CULTE	TERME POPULAR
el maxil·lar	la maixella
la templa	el pols
el llombrígol	el melic
el canell	el garró o garrell
la mamil·la	el mugró
l’artell	l’articulació
el forment	el blat
el rent	la llevadura o el llevat
el servici	el servei
la mesura	la mida
el calendari	l’almanac
el foli	el full
el porc senglar	el javalí
el musclo	La clòtxina
el terratrèmol	el terremot

RESUMINT: La riquesa d’una llengua la constitueixen tots els seus elements lèxics, bé siguen resultants de la seua evolució natural o bé aportacions més modernes de científics i tècnics, i són el temps i els usuaris els que determinen preferències o acaben conferint matisos a cada terme.