TAP i TAPA
Un TAP és una peça de reduïdes dimensions que serveix per a tapar ampolles de boca estreta. Generalment són de suro, però n’hi ha de vidre si el recipient és una fiola o una ampolla especialment decorativa. Un TAP pot ser improvisat, com ara una pedra embolicada amb drap per a impedir l’eixida d’aigua d’una bassa. També s’utilitza per extensió en sentit figurat. La forma TAPÓ, molt més usual, és el diminutiu de TAP.
Exemples:
· De xiquets, féiem batalles incruentes de tapons.
· Quan encetes 1‘ampolla de vi no tragues del tot el tap, perquè, si no, s‘infla i ja no es pot tornar a ficar.
· En les hemorràgies cal aplicar una compresa o un apòsit perquè faça de tap.
· L‘argila es diu també tap perquè, per ser impermeable, s‘usa per a fer de parada, de presa, d’obstacle o de tap a l’aigua en alguns riuets.
Una TAPA, a banda de ser tota classe de menjar cuinat en xicoteta quantitat que solen servir en els bars, i també la portada d’un llibre, és el tap més ample que llarg, generalment de suro, que serveix per a tapar barrils, botes i botelles, gerres, garrafes o d’altres recipients de boca ampla.
Exemples:
· Voldria cinc tapes de rosca per als pots de fruita seca, una altra tapa més menuda per al pot de la mel i deu tapes de pressió per als pots de conserva.
· Si demanes olives variades, l‘oliver no farà més que llevar i posar tapes.
· Amb velles tapes de suro fèiem barquets quan érem xiquets.
