Els dos verbs mencionats tenen en comú que signifiquen ‘destruir’, ‘fer a trossos’ però hem de matisar que el verb TRENCAR té un ús més freqüent que ESGARRAR, i això pel fet que hi ha moltes més coses que es poden TRENCAR que no coses que es poden ESGARRAR.
De qualsevol manera, estos verbs no es poden reemplaçar l’un a l’altre perquè els seus significats concrets són ben diferents.
Direm que es pot TRENCAR allò que és rígid o té una relativa rigidesa, mentre que es pot ESGARRAR allò més flexible i format per fibres o filaments.
Per exemple, citem elements o matèries que es poden TRENCAR: vidre, metalls, fusta, terrissa, plàstic dur, ossos, pedra, etcètera.
I es poden ESGARRAR: paper, cartó, plàstic tou, carn, músculs, etcètera.
De fet, hi ha un plat fred a base d’abadejo o bacallà i pimentó o pebrera que s’anomena ESGARRADET precisament perquè són molles esgarrades.
Exemples:
· Les rames de pi es trenquen; en canvi les de figuera s‘esgarren.
· En l‘accident s‘ha trencat el fèmur i s‘ha esgarrat dos lligaments.
· Va esgarrar la foto de l‘exnóvio.
· T’has fet un esgarrat en la camisa.
· La cinta d’embalar no es deixa trencar: o l’has de tallar o esgarrar.
· El flamenco pur es canta amb veu esgarrada.
Resumint: Allò que no es pot TRENCAR per ser massa rígid, s’ESGARRA.
