Com deveu saber, els noms dels dies de la setmana, que es remunten a temps de l’imperi Roma i que el calendari cristià va respectar, estan dedicats majorment als altres que ens circumden i també a deïtats paganes i a efemèrides, i la primera síl·laba significa: "dia de". Són dedicats, respectivament:
· el dilluns, a la Lluna,
· el dimarts, a Mart, que també era la divinitat de la guerra,
· el dimecres, a Mercuri, que era la deïtat protectora del comerç
· el dijous, a Júpiter, que prové de la divinitat Iove,
· el divendres, a Venus, que per als romans era la deessa de l’amor Vénere,
· el dissabte, a Saturn, la divinitat que devorava els seus fills,
· i el diumenge, a Dominus, nom llatí del nou déu únic
Repassades estes curiositats, hem de recordar que els dissabtes i els diumenges formen el plural afegint una S a la vocal final, mentre que els al tres dies, pel fet d’acabar amb S, es diuen igual tant en singular com en plural. De manera que, dits correctament, són:
els dilluns,
els dimarts,
els dimecres,
els dijous, i
els divendres.
Quan volem denotar la repetició, tenim dos opcions:
– usar el nom i l’artic1e en plural,
– o usar el nom sense l’artic1e:
els dimecres hi ha mercat = dimecres hi ha mercat = cada dimecres hi ha mercat Dia de mercat.- dimecres
Ara bé, quan usem el nom i 1‘article en singular denotem la proximitat temporal, la qual serà completada pel temps verbal (en passat o en futur):
· El dijous va vindre el teu cunyat (el dijous passat)
· El diumenge farem una torrada (el diumenge que ve)
